Hem rebut correctament el teu missatge.
Ens posarem aviat en contacte amb tu.

PREGUNTES FREQÜENTS

1. Ja no s’incapaciten les persones amb discapacitat?

El 3 de setembre de 2021 van entrar en vigor dues normes jurídiques que suposen un avanç molt important pels drets de les persones amb discapacitat. Aquesta reforma és conseqüència de la ratificació per Espanya de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, tractat internacional que en el seu article 12 proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida i obliga els Estats Part a adoptar les mesures pertinents per a proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

D'una banda, la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, reforma la legislació civil i processal que reforma el procediment de modificació judicial de la capacitat d'obrar i el substitueix pels processos sobre provisió de mesures judicials de suport en l'exercici de la seva capacitat. El que implica l'eliminació del procediment d'incapacitació. Ja no existiran persones incapacitades.

D'altra banda, el Decret Llei 19/21 de 31 d'agost que adapta el Codi civil de Catalunya a aquesta reforma estatal, que suprimeix les figures de protecció de tutela, curatela i la pròrroga o rehabilitació de la potestat parental i modifica la figura de l'assistent que serà a partir d'ara la figura de suport.

Aquest canvi normatiu obliga necessàriament al canvi de paradigma tant a l'hora de proveir les mesures de suport i també a l'hora d'exercir-les, posant en el centre de tot la voluntat de la persona amb discapacitat.

2. Què vol dir la provisió de suport per exercir la capacitat jurídica i com es porta a terme a la pràctica?

Són mesures que s'estableixen per l’adequat exercici de la capacitat jurídica de la persona amb discapacitat que tenen la finalitat de permetre el desenvolupament ple de la seva personalitat i també en l’àmbit jurídic en condicions d’igualtat. Aquestes mesures han de respectar la dignitat de la persona i els seus drets fonamentals.

La funció de les mesures de suport consistiran a assistir a la persona amb discapacitat en els àmbits que sigui necessari, respectant la seva voluntat, desitjos i preferències.

A la pràctica, rebrà la intervenció de familiars, persones de l’entorn o d’un equip de professionals quan el suport el proporciona una persona jurídica, que intervindran en la presa de decisions en els aspectes que s’hagi determinat judicialment o en l’escriptura pública. També treballaran per la plena integració a la comunitat i vetllaran perquè no pateixin els abusos en l’exercici dels seus drets.

3. Les persones amb discapacitat amb mesures de suport per exercir la seva capacitat jurídica poden prendre les seves pròpies decisions?

Ha desaparegut el sistema en el qual predominava la substitució de la voluntat de la persona amb discapacitat en la presa de decisions que l’afectaven, per un altre basat en el respecte a la seva voluntat, preferències i en la promoció de la seva autonomia, que com a regla general, serà la mateixa persona amb discapacitat l’encarregada de prendre les seves pròpies decisions amb els suports que precisi.

Per tant, aquest dret a prendre les seves pròpies decisions ha de ser respectat per tothom: tant les persones que fan la funció d’assistent, com la família i amics, com els professionals que els proporcionen serveis ja sigui de salut, serveis socials, serveis jurídics, etc.

Només quan el suport no es pugui donar d’altra manera i només davant aquesta impossibilitat, el suport podrà ser la representació en la presa de decisions.

4. En quina situació queden les tuteles, curateles, defensors judicials i potestat parental prorrogada o rehabilitada que ja estaven acordades abans de l’entrada en vigor de la normativa que suprimeix la incapacitació i aquestes figures?

Tots els càrrecs nomenats d’acord amb la normativa anterior s’han d’exercir conforme el nou règim de mesures de suport a les persones amb discapacitat que estableix la nova legislació. El que vol dir que s’han d’exercir aquests càrrecs interpretats d’acord amb la nova regulació. Aquests càrrecs seran revisats judicialment i passaran a ser assistències amb les funcions de suport que es determini.

5. Perquè és necessari proveir mesures de suport per exercir la capacitat jurídica d’una persona amb discapacitat intel·lectual?

Perquè pugui tenir accés a les mesures de suport que pugui necessitar per a l'exercici de la capacitat jurídica en igualtat de condicions respecte al conjunt dels ciutadans, en tots els aspectes de la seva vida.

6. A totes les persones amb discapacitat intel·lectual se’ls ha de proveir de mesures de suport per exercici de la seva capacitat jurídica?

No, només aquelles persones que necessiten suport en algun aspecte personal, patrimonial o en tots.

7. Quina és la figura jurídica prevista a la legislació catalana per proveir suports a la persona amb discapacitat que les necessita?

A Catalunya a partir del 3 de setembre de 2021, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir en relació amb les persones majors d'edat. Se'ls ha d'aplicar, si escau, el règim de l'assistència.

No obstant això, aquesta regulació s’aplica transitòriament fins que el Parlament de Catalunya aprovi la llei en matèria de suports a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat que contempli una regulació definitiva.

8. Com es poden proveir mesures de suport i qui pot designar la persona assistent?

La reforma legislativa dona més rellevància a l’autodecisió de la mateixa persona amb discapacitat, a l’hora de prendre la decisió de proveir-se de suports i nomenar la persona o persones que faran les funcions d’assistent, sense perjudici que també puguin sol·licitar-ho les altres persones legitimades per fer-ho.

Es contemplen dues formes de determinar els suports i la designació de l'assistent:

a) Mitjançant atorgament en escriptura pública davant notari.

Qui pot atorgar l’escriptura?: La mateixa persona interessada, que ha de ser major d’edat.

En quin moment que es pot fer? Ho pot fer en previsió de futur per si ho necessita més endavant o bé en el mateix moment que es dóna una situació de necessitat de suport.

Quin contingut pot tenir l’escriptura? La persona interessada pot decidir la persona, persones o entitat de suport que desitja que exerceixi l'assistència. Pot establir disposicions respecte al funcionament i al contingut del règim de suport adequat, fins i tot pel que fa a la cura de la seva persona. També pot establir les mesures de control que estimi oportunes per garantir els seus drets, el respecte de la seva voluntat i de les seves preferències i per evitar els abusos, els conflictes d'interessos i la influència indeguda.

b) Per decisió judicial: en defecte o per insuficiència de les mesures adoptades voluntàriament, el jutge pot establir unes altres de supletòries o complementàries. Excepcionalment, mitjançant una resolució motivada, es pot prescindir del que ha manifestat la persona afectada, quan s'acreditin circumstàncies greus desconegudes per ella o quan, en cas de nomenar la persona que ella ha indicat, es trobi en una situació de risc d'abús, conflicte d'interessos o influència indeguda.

9. Quin contingut té l’assistència constituïda judicialment?

La resolució judicial que constitueix l’assistència ha de tenir sempre en compte la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona pel que fa al tipus i a l'abast de l'assistència.

La resolució judicial ha de concretar les funcions que ha d'exercir la persona que presta l'assistència, tant en l'àmbit personal com en el patrimonial, segons que correspongui.

En casos excepcionals, de manera motivada, quan resulta imprescindible per les circumstàncies de la persona assistida, la resolució judicial pot determinar els actes concrets en els quals la persona que presta assistència pot assumir la representació de la persona.

10. Com és el procediment judicial de provisió de mesures de suport?

La nova regulació preveu una tramitació en dues fases. Una primera fase en jurisdicció voluntària en la qual si no hi ha oposició a la provisió de mesures de suport a la capacitat jurídica, s'acorden per mitjà de resolució judicial. I una segona fase, en cas que hi hagi oposició, en la que s’haurà d’iniciar un altre procediment judicial, en aquest cas, contenciós.

L’inici del procediment judicial per proveir mesures de suport serà per mitjà de petició en un expedient de jurisdicció voluntària en el que no és preceptiu que la part sol·licitant actuï amb advocat. Serà una decisió de la part sol·licitant de les mesures de suport si vol actuar per sí mateixa o fa l’encàrrec a un advocat o advocada.

Amb la sol·licitud s’han d’acompanyar els documents que acreditin la necessitat de l'adopció de mesures de suport, un dictamen pericial sociosanitari que aconselli les mesures idònies i es proposen altres proves que es considerin necessàries.

Un cop admesa a tràmit la sol·licitud de mesures, es convoca a una compareixença al Ministeri fiscal, a la persona amb discapacitat (que serà entrevistada per l'autoritat judicial) i els parents propers (cònjuge o parella de fet, descendents, ascendents o germans).

Si es produeix l’oposició de la persona amb discapacitat a qualsevol mena de suport, o si el Ministeri fiscal o qualsevol dels interessats s’oposen, finalitzarà l’expedient de jurisdicció voluntària. En aquest cas, s’haurà d’iniciar un altre procediment judicial contenciós.

En aquest nou procediment judicial sí que serà preceptiva la intervenció d’advocat i procurador. Es presentarà una demanda sol·licitant la provisió de mesures judicials de suport. En aquest procediment el Tribunal ha de practicar obligatòriament les següents proves: entrevista de la persona amb discapacitat, audiència de parents més propers a la persona amb discapacitat davant el jutge o Tribunal i dictamen pericial efectuat per professionals especialitzats de l’àmbit social i sanitari i també podran comptar amb altres professionals especialitzats segons el cas.

El procediment finalitzarà amb una sentència que acordarà les mesures de suport que la persona requereixi.

11. Qui pot iniciar el procediment judicial per proveir mesures de suport i designar assistent.

Tant per iniciar el procediment de jurisdicció voluntària, com el procediment contenciós quan hi hagi oposició en el primer, estan legitimades per iniciar el procediment les següents persones:

  • El Ministeri fiscal
  • La mateixa persona amb discapacitat
  • El cònjuge no separat de fet o legalment o qui es trobi en una situació assimilable
  • Els descendents
  • Els ascendents
  • Els germans

Qualsevol persona està facultada per a posar en coneixement del Ministeri fiscal els fets que puguin ser determinants d'una situació que requereixi l'adopció judicial de mesures de suport. Les autoritats i funcionaris públics que, per raó dels seus càrrecs, coneguessin l'existència d'aquests fets respecte de qualsevol persona, hauran de posar-ho en coneixement del Ministeri fiscal.

12. Qualsevol persona pot exercir el càrrec d’assistent?

El Codi civil de Catalunya preveu les causes d’ineptitud que eren referides als càrrecs tutelars i ara s’ha d’entendre que s’apliquen a les persones que exerceixen el càrrec d’assistent fins que no s’aprovi la llei en matèria de suport a l’exercici de la capacitat jurídica.

No podran exercir el càrrec de l’assistent les persones físiques en què concorre aquestes causes d’ineptitud:

a) Estar privades o suspeses de l'exercici de la potestat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.

b) Haver estat remogudes d'una tutela per una causa que els fos imputable.

c) Estar complint una pena privativa de llibertat.

d) Estar en situació declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, tret que la tutela no inclogui l'administració dels béns.

e) Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exerceixirien la tutela d'una forma correcta.

f) Observar una conducta que pugui perjudicar mantenir la cura de l'incapacitat.

g) Estar en situació d'impossibilitat de fet per a exercir el càrrec.

h) Tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir o haver tingut plets o conflictes d'interessos amb ella.

i) No tenir mitjans de vida coneguts.

També poden exercir el càrrec persones jurídiques sense ànim de lucre que es dediquin a proporcionar suport a persones amb discapacitat. Els professionals que designi l’entitat de suport tampoc han d’incórrer en les causes d’ineptitud indicades.

13. Quines són les entitats (persones jurídiques) que poden donar suport com assistent?

Totes les persones jurídiques sense ànim de lucre (fundacions o associacions) que reuneixen els requisits establerts per la legislació vigent per poder ser designades assistent amb la finalitat de proporcionar mesures de suports a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica.

14. Què és el Servei de Malla de suport a l’exercici de la capacitat jurídica? , Com funciona Malla respecte a les persones que assisteix?

La missió principal de Malla és donar suport a les persones en els àmbits que es requereixi d’acord amb el que estableixi la resolució judicial o escriptura pública notarial.

Donem suport a la persona, vetllant pels seus drets i interessos, a fi que pugui exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions. Considerem que hem d’afavorir amb la nostra tasca que pugui desenvolupar-se de manera integral amb plena inclusió dins la societat.

Aquest objectiu es porta a terme a través d’un equip de professionals multidisciplinari que s’integra en les àrees en què s’organitza l’entitat (social, administrativa, comptable i jurídica). L’equip elabora amb la persona un pla individualitzat d’actuació que s’actualitza anualment, en el que s’estableixen el conjunt d’acords per donar els suports que necessita.

D’altra banda, considerem enriquidor el fet de potenciar les relacions entre les persones a qui donem suport, sempre que estiguin d'acord, per reforçar el vincle amb l’entitat a fi que se sentin estimades i part de Malla. Amb aquest objectiu preparem activitats de diversa índole de caràcter voluntari, que acostumen a ser molt profitoses per les relacions interpersonals.

15. Què és el Servei de Malla d’atenció a les persones amb discapacitat i les seves famílies?

Aquest servei proporciona d’una banda, informació, orientació jurídica i suport i d’altra banda el servei de previsió de futur.

Informació, orientació jurídica i suport: Informem i orientem sobre les mesures de provisió de suport a la capacitat jurídica que contempla l’ordenament jurídic. També orientem sobre altres procediments relacionats amb l’exercici de l’assistència, com la presentació d’inventari i de rendició de comptes, excusa o remoció de càrrec, autorització per la venda d’immobles, etc.

Facilitem informació sobre els tràmits administratius relacionats amb la discapacitat ( dependència, grau de discapacitat, orientació de recurs, prestacions…)

Donem suport a les persones que fan d’assistent (sigui familiar o no) per fer més fàcil el desenvolupament de les seves funcions.

Aquest servei s’orienta a les persones amb discapacitat intel·lectual que poden necessitar algun tipus de suport, als familiars d’aquestes, a professionals i entitats del sector.

La ’informació i orientació jurídica s’ofereix sense cap cost per la persona. La resta del servei s’ofereix a les persones que són sòcies donat que Malla no rep finançament públic per poder contribuir a finançar-ne els costos.

Previsió de futur: S'estableix un acord formalitzat entre la persona amb discapacitat intel·lectual i/o la seva família i l’entitat un cop la persona per ella mateixa o amb el suport de la seva família han decidit que en un futur la nostra entitat desenvolupi les funcions d’assistent de la persona, tant si ens designa en primera opció o amb caràcter subsidiari. Es fa un seguiment individualitzat de la persona que en el futur pugui ser assistida, sempre que hi estigui d’acord. Aquest vincle promou el coneixement mutu de manera que, arribat el moment assumir el càrrec per part de l’entitat, ja hi ha coneixement previ de què vol i necessita, a més de confiança amb l’entitat.

Aquest servei és gratuït. Degut al cost que suposa per l’entitat el seu manteniment, agraïm la col·laboració mitjançant donatius per contribuir a finançar-ne els costos que no estan coberts per l’Administració. D’aquesta manera es contribueix a desenvolupar millor la nostra tasca i oferir a les persones que atenem la dedicació que precisen i d’altra banda, repercuteix en el benefici solidari d’altres persones que donem suport amb insuficiència de mitjans.

16. Quan he estat designat per ser assistent, estic obligat a assumir el càrrec?

Poden al·legar-se com a excuses per a no exercir el càrrec: l'edat, la malaltia, la falta de relació amb la persona que ha de ser assistida, les derivades de les característiques de l'ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci l'exercici del càrrec especialment onerós o que pugui afectar-lo.

L’excusa es pot al·legar abans d’acceptar el càrrec, de manera que la persona no arribarà a ser assistent i també es pot al·legar després d’haver acceptat el càrrec si s’han donat aquestes circumstàncies de manera sobrevinguda.

17. Control judicial de l’assistent

La llei imposa una sèrie d’obligacions formals davant el jutjat que les ha nomenat a les persones físiques o jurídiques que ostenten càrrec d’assistent davant el jutjat que l’ha nomenat. Aquesta obligació no s’imposava als titulars de la potestat parental prorrogada o rehabilitada, entenem que a partir d’ara s’aplicarà també en els casos que l’assistent siguin els progenitors.

Aquestes obligacions són:

  • Inventari: s’ha de presentar inventari de béns de la persona a la persona assistida en el termini de 60 dies des de l’acceptació del càrrec.
  • Rendició de comptes anuals: s'ha de presentar rendició de comptes cada any entre l’1 de gener i el 30 de juny de l’any següent. La rendició de comptes consisteix a informar sobre un estat d’ingressos i despeses indicant l’actiu i el passiu del patrimoni.
  • Rendició final: quan s’extingeix el càrrec, per motiu que sigui, s’ha de presentar rendició final en un termini de sis mesos des de l’extinció del càrrec.
  • Informe sobre la situació personal: s’ha d'informar anualment detalladament dels canvis rellevants que s'han produït en la persona assistida des de l'anterior rendició de comptes, indicant el seu estat de salut, lloc de residència i situació personal i familiar. També s’haurà d’informar de la situació en finalitzar l’assistència.

El jutge ha d’aprovar o desaprovar tant els comptes anuals com el compte final, en cas de desaprovació, el ministeri fiscal pot instar les accions oportunes en protecció de la persona.

  • Obligació de comunicar el domicili: ha de comunicar a l'autoritat judicial el lloc de residència de la persona assistida i els canvis de residència posteriors.

Es necessita autorització judicial per realitzar determinats actes com venda de béns immobles, renúncia de crèdits.

Qualsevol persona, siguin particulars o professionals que tinguin contacte amb la persona assistida pot posar en coneixement de fiscalia o del jutjat fets que hagi tingut coneixement i que puguin denotar un incorrecte exercici del càrrec de l’assistent. També ho pot fer la persona assistent. Tant la fiscalia com el jutjat faran els tràmits pertinents.

18. Per quins actes l’assistent necessita autorització judicial?

L'assistent nomenat judicialment necessita autorització judicial pels següents actes:

a) Venda de béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial o altres béns de valor extraordinari, així com gravar-los o subrogar-se en un gravamen preexistent, tret que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l'adquisició del bé.

b) Alienar drets reals sobre els béns a què es refereix la lletra a) o renunciar a ells, amb l'excepció de les redempcions de censos.

c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No és precisa l'autorització, no obstant això, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent.

d) Renunciar a crèdits.

e) Renunciar a donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses.

f) Donar i prendre diners en préstec o a crèdit, tret que aquest es constitueixi per a finançar l'adquisició d'un bé.

g) Atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys.

h) Avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes.

i) Adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que formin part d'elles, així com constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats.

j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qüestions relacionades amb els béns o drets a què es refereix el present apartat.

k) Cedir a terceres persones els crèdits que el tutelat tingui contra el tutor o adquirir a títol onerós els crèdits de tercers contra la persona assistida.

l) Demanar als prestadors de serveis digitals la cancel·lació de comptes digitals, sense perjudici de la facultat d'instar la seva suspensió provisional.

No és precisa l'autorització judicial en relació amb els béns adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l'han exclòs expressament.

19. Es poden revisar les mesures judicials establertes amb anterioritat a l’entrada en vigor del nou règim jurídic?

La persona amb discapacitat, els progenitors que tinguin prorrogada o rehabilitada la potestat parental, els tutors, curadors i defensor judicials poden sol·licitar en qualsevol moment a l’autoritat judicial la revisió de les mesures que estiguessin establertes d’acord amb la normativa anterior. L’autoritat judicial haurà de revisar les mesures en un termini màxim d’un any des de la sol·licitud. El procediment per tramitar la revisió serà un expedient de jurisdicció voluntària amb la mateixa tramitació que quan s’adopten les mesures de suport.

En els casos que no s’hagi sol·licitat aquesta revisió, la llei preveu que aquesta revisió es faci d’ofici o a instància del Ministeri fiscal en un termini màxim de tres anys.

20. Les mesures de suport a les persones amb discapacitat per l’exercici de la seva capacitat jurídica són definitives, es poden modificar?

Es pot sol·licitar-ne la modificació o revisió si hi ha un canvi en les circumstàncies que la van motivar, fins i tot es pot demanar l’extinció deixant sense efecte la designació de l’assistent.

Ho poden sol·licitar les mateixes persones que estan legitimades per sol·licitar la constitució de l’assistent i també la persona que té el càrrec d’assistent.

21. Quan finalitza l’assistència?

S’extingeix l’assistència per aquestes causes:

  • Quan, per decisió judicial queden sense efecte les mesures de suport per considerar que ja no són necessàries.
  • Per defunció o la declaració de defunció o d'absència de la persona amb discapacitat.

22. El respecte a la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat té alguna limitació?

Respecte a aquesta qüestió, el Tribunal Suprem, en sentència del Tribunal Suprem de 8 de setembre de 2021, ha fet un primer pronunciament sobre la discapacitat després de la reforma. Reproduïm a continuació l’extracte de la sentència en el que argumenta quan considera adequat no atendre a la voluntat de la persona.

“En realidad, el principal escollo que presenta la validación de estas medidas a la luz del nuevo régimen de provisión judicial de apoyos, es la directriz legal de que en la provisión de las medidas y en su ejecución se cuente en todo caso con la voluntad, deseos y preferencias del interesado. En un caso como el presente en que la oposición del interesado a la adopción de las medidas de apoyo es clara y terminante, cabe cuestionarse si pueden acordarse en estas condiciones. Esto es, si en algún caso es posible proveer un apoyo judicial en contra de la voluntad manifestada del interesado. La propia ley da respuesta a esta cuestión. Al regular como procedimiento común para la provisión judicial de apoyos un expediente de jurisdicción voluntaria (arts. 42 bis a], 42bis b] y 42 bis c] LJV), dispone que cuando, tras la comparecencia del fiscal, la persona con discapacidad y su cónyuge y parientes más próximos, surja oposición sobre la medida de apoyo, se ponga fin al expediente y haya que acudir a un procedimiento contradictorio, un juicio verbal especial (art. 42 bis b]. 5 LJV). Es muy significativo que «la oposición de la persona con discapacidad a cualquier tipo de apoyo», además de provocar la terminación del expediente, no impida que las medidas puedan ser solicitadas por un juicio contradictorio, lo que presupone que ese juicio pueda concluir con la adopción de las medidas, aun en contra de la voluntad del interesado. En realidad, el art. 268 CC lo que prescribe es que en la provisión de apoyos judiciales hay que atender en todo caso a la voluntad, deseos y preferencias del afectado. El empleo del verbo «atender», seguido de «en todo caso», subraya que el juzgado no puede dejar de recabar y tener en cuenta (siempre y en la medida que sea posible) la voluntad de la persona con discapacidad destinataria de los apoyos, así como sus deseos y preferencias, pero no determina que haya que seguir siempre el dictado de la voluntad, deseos y preferencias manifestados por el afectado. El texto legal emplea un término polisémico que comprende, en lo que ahora interesa, un doble significado, el de «tener en cuenta o en consideración algo» y no solo el de «satisfacer un deseo, ruego o mandato». Si bien, ordinariamente, atender al querer y parecer del interesado supone dar cumplimiento a él, en algún caso, como ocurre en el que es objeto de recurso, puede que no sea así, si existe una causa que lo justifique. El tribunal es consciente de que no cabe precisar de antemano en qué casos estará justificado, pues hay que atender a las singularidades de cada caso. Y el presente, objeto de recurso, es muy significativo, pues la voluntad contraria del interesado, como ocurre con frecuencia en algunos trastornos psíquicos y mentales, es consecuencia del propio trastorno que lleva asociado la falta de conciencia de enfermedad. En casos como el presente, en que existe una clara necesidad asistencial cuya ausencia está provocando un grave deterioro personal, una degradación que le impide el ejercicio de sus derechos y las necesarias relaciones con las personas de su entorno, principalmente sus vecinos, está justificada la adopción de las medidas asistenciales (proporcionadas a las necesidades y respetando la máxima autonomía de la persona), aun en contra de la voluntad del interesado, porque se entiende que el trastorno que provoca la situación de necesidad impide que esa persona tenga una conciencia clara de su situación. El trastorno no sólo le provoca esa situación clara y objetivamente degradante, como persona, sino que además le impide advertir su carácter patológico y la necesidad de ayuda. No intervenir en estos casos, bajo la excusa del respeto a la voluntad manifestada en contra de la persona afectada, sería una crueldad social, abandonar a su desgracia a quien por efecto directo de un trastorno (mental) no es consciente del proceso de degradación personal que sufre. En el fondo, la provisión del apoyo en estos casos encierra un juicio o valoración de que si esta persona no estuviera afectada por este trastorno patológico, estaría de acuerdo en evitar o paliar esa degradación personal”.

23. Què passa amb els actes jurídics que realitza la persona amb discapacitat sense l’assistent?

Són anul·lables els actes jurídics que realitza la persona sense l’assistent quan és necessària la seva intervenció segons el sistema de mesures de suport que s’hagin establert a la persona.

L’anul·lació la pot sol·licitar l’assistent, la persona assistida i els hereus d’aquesta en cas que hagi mort.

El termini per sol·licitar l’anul·lació és de quatre anys des de la celebració de l’acte jurídic que s’hagi efectuat sense la intervenció de l’assistent.

24. Què és el defensor judicial?

És una figura que l’anomena el lletrat/da de l'administració de justícia en seu judicial en aquests casos:

  • quan existeix conflicte d'interessos entre la persona assistida i l'assistent o amb la persona que és tutor o curador en els casos que encara són vigents.
  • com a mesura cautelar, mentre no es constitueixi l’assistència o si està constituïda quan s’ha suspès provisionalment de les seves funcions.
  • en altres casos que ho pugui preveure la llei.

25. Què és la guarda de fet?

La regulació de la guarda de fet a Catalunya no s’ha modificat amb la reforma, per tant, fins que no es modifiqui està configurada per situacions de fet que una persona física o jurídica dona suport a una persona amb discapacitat que necessita suport, quan no té un assistent o aquest no fa les seves funcions.

Quan la guarda de fet és d'una persona major d'edat que està en un establiment residencial, la persona titular de l'establiment residencial ha de comunicar-ho a l'autoritat judicial o al ministeri fiscal en el termini de 72 hores.

Les funcions del guardador de fet són les de cuidar de la persona en guarda i ha d'actuar sempre en benefici d'aquesta. Si assumeix la gestió patrimonial, ha de limitar-se a realitzar únicament actes d'administració ordinària.

La guarda de fet finalitza per desaparició de les causes que la van motivar o per què es designa un assistent o un defensor judicial.

26. Què és el patrimoni protegit?

El Codi civil de Catalunya estableix que poden ser beneficiàries de patrimonis protegits constituïts les persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%. També ho poden ésser les persones que estan en situació de dependència de grau II o III, d’acord amb la legislació aplicable. L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució.

Es constitueix en escriptura pública notarial. Comporta l’afectació de béns a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.

Es un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l’administrador i el beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real. Disposa de NIF propi.

El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc de les del constituent o de qui hi va fer aportacions.

27. Què passa amb els poders preventius atorgats amb anterioritat a la reforma?

Els poders atorgats amb anterioritat de l’entrada en vigor de la reforma que la persona hagués atorgat en previsió de necessitar suports en el futur continuen vigents. En tot cas, s’ha d’interpretar d’acord amb la normativa actual, per la qual cosa, les referències a tutela o curatela, han d’entendre’s que serà referida a l’assistència. Si bé, el que hagi disposat la persona en els poders preventius quant a les facultats de les persones que li hauran de donar suport no canvia, seran les que hagi indicat en el document.

28. On viu la persona assistida quan l’assistència la presta una entitat de suport

La persona assistida viurà en el lloc que sigui més adient d’acord amb les seves necessitats, respectant les seves preferències. El ventall de possibilitats és molt ample, dependent de les circumstàncies de cada persona, potser en el domicili particular, sigui vivint sol, amb familiars o amb altres suports, una llar-residència, ...

Malla no disposa de recursos residencials per a les persones que assisteix. L'accés a un recurs públic es determina per les regles que l'administració competent marca i d’acord amb les places disponibles en cada moment. L’accés a un recurs de caràcter privat dependrà de la disponibilitat de places de l’establiment i de la capacitat econòmica de la persona assistida per fer front a les despeses.

29. El càrrec assistent té algun cost per la persona assistida?

La regulació d’aquesta qüestió no ha estat modificada, per la qual cosa, s’ha d’aplicar el que està previst al Codi civil de Catalunya per l’exercici dels càrrecs tutelars.

L’assistent exerceix les seves funcions de manera gratuïta i té dret al reemborsament de les despeses i a la indemnització per danys per raó de l’exercici de les seves funcions.

La persona interessada o els titulars de la potestat parental quan fan la delació voluntària o també l’autoritat judicial poden fixar una remuneració sempre que el patrimoni de la persona assistida ho permeti.

Estem actualitzant la web per adaptar la informació a la reforma normativa recent. La secció INFORMA'T està actualitzada.